• Índex
  
  

1. Introducció
2. Vacunes
   2.1. Què és la vacunació?
   2.2. Tipus de vacunes
3. Antibiòtics
   3.1. Per a què es utilitzen? 
   3.2. Què són?

 1. Introducció

• Un cop es van anar descobrint els diferents microorganismes que provoques les malalties es va començar a entendre el procés d’emmalaltir i les seves causes i per tant es van començar a buscar-ne remeis. 

• El més famós ha estat la penicil·lina que va descobrir Alexander Fleming l’any 1928, però anteriorment al descobriment de la penicil·lina, ja s’havien descobert altres medicaments al laboratori per a diverses malalties. 

• Al llarg de la història s'usaven determinats productes per a tractar diferents malalties que, estudiats en l'actualitat, són bàsicament antibiòtics contra determinats bacteris.

• En l’actualitat, degut a les millores alimentaries i a la higiene de les nostres societats, els nostres sistemes immunitaris, els que ens protegeixen de les malalties, estan molt més preparats que no pas al llarg de la història. Els virus, per tant, no semblen tant mortífers com ho han estat en el passat. 

• Aquí parlarem dels antibiòtics i les vacunes, en què consisteixen i per a què serveixen.

2. Vacunes

2.1. Què és la vacunació?

• Les vacunes s'utilitzen per a la prevenció de les infeccions. 

• Són preparats d'antígens que s'introdueixen en l'interior de l'organisme perquè el cos hi reaccioni elaborant una substància en contra, anomenada anticòs.

• Les cèl·lules que reaccionen identificant i dirigint la resposta contra l'antigen pertanyen a un tipus de leucocits: els limfòcits.

• Algunes d'aquestes, anomenades cèl·lules de memòria, circulen per la sang perquè si l'antigen es torna a introduir, el cos reaccioni ràpidament en contra. Així s'evita el desenvolupament de la malaltia.

2.2. Es distingeixen dos tipus de vacunes:

• Vacunes d'immunització passiva: el preparat conté anticossos contra l'agent que causa la malaltia. Protecció immediata i de curta durada.

• Vacunes d'immunització activa: el preparat conté microorganismes morts, atenuats o algun dels seus antígens, de manera que el mateix organisme fabrica anticossos contra l'agent causant de la malaltia. Protecció de llarga durada.  

  
  

• El virus mort s'introdueix al cos per tal que el sistema immunitari ho detecti i aprengui com combatre'l, d'aquesta manera el cos estarà preparat per eliminar el virus en cas que es produeix una infecció real.

3. Antibiòtics

3.1. Per a què es utilitzen?

• S'utilitzen per a la curació de les infeccions. Quan s'ha produït la infecció, el cos reacciona contra els microorganismes que la causen per mitjà del sistema immunitari i les cèl·lules defensives, com els leucòcits. No obstant això, de vegades cal utilitzar determinades substàncies químiques perquè el cos no aconsegueix eliminar els microorganismes. 

3.2. Què són?

• Són substàncies que destrueixen o impedeixen el creixement d'alguns bacteris, però no actuen contra els virus.  

• Els antibiòtics són fabricats per microorganismes, però actualment són modificats químicament perquè siguin més eficients, se'ls anomena antibiòtics semi-sintètics. 

• Els antibiòtics sintètics es produeixen al laboratori a través de processos de síntesi química.

• Cal prendre només quan sigui necessari, sense abusar.

• L'abús dels antibiòtics ha provocat que alguns bacteris s'hagin tornat resistents a aquests medicaments, cosa que obliga a investigar contínuament per descobrir i aplicar substàncies noves que substitueixin les que siguin ineficaces. ​

• Els antibiòtics només serveixen per a les malalties produïdes pels bacteris, encara no s'ha trobat cap manera de curar una malaltia provocada per un virus.